PERFILS CRIMINALS

A Gran Bretanya l'any de 1888 el Dr. George B. Philips patólogo forense, va dissenyar el mètode model-ferida.Aquest model es basava en la relació de les lesions de les víctimes com base per a l'elaboració estadística del perfil del delinqüent. Les investigacions de Turvey, afirmen que en 1876 a Europa, Cessar Lombroso, un metge italià, va publicar el llibre "L'home delinqüent", on va comparar l'informació de 383 presoners italians i va trobar com contribució tres tipus principals de delinqüents:

1.El criminal nat: Són criminals degenerats, primitius que eren reversions evolutives més baixes en termes de les seves característiques físiques.
2.Els delinqüents dements: Són criminals que pateixen patologies mentals o malalties físiques i deficiències orgàniques.
3.Criminaloides: Són criminals sense característiques específiques.

El Dr. Cessar Lombroso amb la seva teoria d'antropologia delictiva va concloure que habien 18 característiques físiques indicatives d'un criminal nat entre les quals es troben: desviació en grandària i forma del cap, la raça i regió de proveniencia del delinqüent, asimetria de la cara, dimensions excessives de la mandíbula i pòmuls, defectes i peculiaritats de l'ull, orelles de grandària rara o molt petit, el nas tort, corbada o amb una punta que puja com la cresta dels orificis nasales inflats; llavis carnosos, inflats, i destacant-se, borses en les galtes.

Altra proposta clàssica per a identificar delinqüents va ser la formulada en 1955 pel criminòleg Alemany Erns Kretschmer qui va proposar que existeixen quatre classes de criminals, afirmació basada en un estudi de 4414 casos. Aquests tipus son:

1.Leptosómic: Són alts i prims; associat amb furt menor i frau.
2.Atlètic: Músculs bé desenvolupats; associat amb crims de violència.
3. Pícnic: Són baixos i grossos; normalment associat amb crims de decepció i frau, però en ocasions es troben correlacionats amb crims de violència.
4. Mixt: Aquells que van encaixar en més d'una de les classificacions anteriors. Associat amb crims contra la decència i moralitat, així com els crims de violència.

En 1960 a Anglaterra Palmer va publicar els resultats d'un estudi realitzat al llarg de tres anys amb 51 assassins condemnats. La contribució d'aquest estudi va ser construir un retrat verbal d'un assassí utilitzant termes psicològics. En aquesta mateixa dècada dels setanta l'agent federal d'investigació Howard Taeten va començar un programa de perfil delictiu en la secció policíaca de Califòrnia (Estats Units), tractant d'ensenyar tàctiques per a perfils de delinqüents com una ajuda d'investigació.La seva principal contribució va ser la implementació d'una càtedra sobre perfils criminals dirigida als agents del FBI.En 1977 Groth, Burguess i Holmstrom, van investigar 225 casos de violació prenent com font 133 violadors i 92 víctimes, en aquest estudi van trobar que els motius que predominen en els violadors són bàsicament quatre:


1.El 65% va correspondre sentiments de poder
2.El 30% ira-venjança
3.El 5% ira-excitació.

Aquesta primera classificació dels motius dels violadors és una contribució important per a l'inici de les investigacions sobre principals motius pels quals actua l'agressor.



Per a l'any de 1.980 Hazelwood i Douglas del FBI van fer una contribució a la literatura amb la seva classificació d'homicidis per tipus, estil i nombre de víctimes, descrivint l'homicidi com simple, doble, triple, assassinat en massa clàssic i familiar, assassí serial i assassí itinerant, organitzat i desorganizat.

Així mateix, a la fi dels anys vuitanta els agents de la unitat de ciències del comportament del FBI van començar a treballar en la classificació dels crims usant el manual diagnòstic i estadístic de l'Associació Americana de Psiquiatria.Es van classificar els crims d'assassinat, incendis i abusos sexuals.


El primer reconeixement operacional de l'ús extens de la psicologia en Estats Units,va ser quan als anys vuitanta, la policia metropolitana, juntament amb el FBI van perfilar a un segrestador en sèrie que operava en el sector de Notting Hill.En 1986 la policia de Leicestershire va escoltar l'opinió d'un psicòleg perfilador quan va haver un segrest i posterior assassinat del menor Dawn Asworth. Aquest cas va ser vinculat a un que va esdevenir en l'any de 1983, en el qual Bufona Mann va ser la víctima. Per a poder resoldre aquests casos, també es va usar la tècnica d'identificació per mitjà del ADN descoberta pel dr. Alec Jeffreys.Com aportació de la tecnologia informàtica, l'agost de 1986, es va convocar una conferència per als criminòlegs que havien pres casos no resolts de nens assassinats,això va crear l'òbvia necessitat d'examinar casos similars.Es va crear d'una base de dades la qual és ara bé coneguda amb el nom de CATCHEM (sigla en anglès d'Equip Centralitzat d'Anàlisi, Comparança i Maneig d'Homicidis.

En el Regne Unit en 1998 va ocórrer un cas que evidencia la utilitat de l'elaboració de perfils criminals, especialment en crims de tipus sexual.Es va denominar l'assassí del ferrocarril, en ell es va veure involucrat John Duffy ex-fuster del ferrocarril Britànic qui per pertànyer al ferrocarril va arribar a ser un sospitós en la investigació policial,no obstant això va arribar a ser ignorat entre la llista dels oficials que contenia 4900 sospitosos. Es va realitzar un perfil per part de l'un equip de psicòlegs, descrivint les possibles característiques físiques i comportamentales de l'agressor i es van prendre les mostres d'ADN de sang i semen obtenint que corresponien a Duffy i finalment, el seu domicili quedava en l'àrea que l'equip de psicòlegs havia assenyalat en el perfil.
Els detectius del FBI estaven usant tècniques de perfilamiento amb major freqüència i els signes eren encoratjadors, però encara no havia evidència del sorgiment d'un sistema coherent i ni d'una tècnica protegida per la ciència evidenciant la falta d'un sistema d'avaluació vàlid i confiable.
Al juny de 1992, es va concloure que era viable el desenvolupament de l'elaboració del perfil criminal com eina operacional. L'avaluació de la tècnica va aportar 26 recomanacions que contribuirien a enfortir-la, les principals van anar:
1.El perfilament del criminal és essencialment viable.
2.El treball començaria subministrant un sistema operacional.
3.El programa pot ser implementat per la policia, però manejat pel grup d'investigació policial
4.La implementació és important en el sentit de lliurament del servei no com investigació acadèmica.
5.Es crearia una base de dades en l'àmbit nacional, per a permetre la suficiència estadística amb la intenció del millorament del perfilament

La factibilidad de l'ús d'un sistema de computació d'intel·ligència artificial seria estudiada.
La investigació sobre la tècnica va ser desenvolupada pel grup d'investigació de la policia.

Els objectius generals del programa van ser els següents:

1.Establir quins tan útil pot ser el perfilamiento del delinqüent en l'ajuda a l'eficiència investigativa del policia experimentat.
2.Administrar el desenvolupament i els mecanismes apropiats per a optimitzar els beneficis del perfilament a la policia.
Es van començar a utilitzar les computadores per l'elaboració de perfils als anys 90.

En la Policia de Northumbria, es va utilitzar tecnologia similar a la del FBI per a identificar una sèrie de robatoris, en els quals s'investigava amb aquestes eines informació del modus operandi, ubicació, relació del criminal i la víctima, etc.Sempre que un delinqüent d'aquest tipus és registrat més de quatre vegades en el sistema,és etiquetat com serial i es converteix en subjecte d'investigació.

L'any 1995, es va establir la facultat nacional del crim en el col·legi de l'estat major de la policia en Bramshill, Regne Unit. L'estat major de la facultat va implementar bases de dades a l'abast de tots com eina per a comparar casos recents amb altres més antics.

Com s'observa, és el FBI el qual ha desenvolupat la major quantitat i qualitat d'unitats d'investigació i elaboració de perfils, unitats sustentades en la teoria, metodologia i investigació de perfils delincuenciales.Un elevat nombre d'agències dels Estats Units tenen les seves pròpies unitats especialitzades en perfils, i el seu nombre internacionalment també ha crescut en països com Austràlia, Canadà, Anglaterra, i Holanda.

Per a finalitzar aquesta ressenya històrica es citen dos intents colombians de incursionar en l'ús de la tècnica:

-El primer d'ells va ser creat en 1993, la tècnica es va utilitzar per a l'anàlisi de l'assassinat de 4 nens en Bogotá.Es va decidir utilitzar-la per la similitud que presentaven els assassinats resolts pel FBI.Es va concloure que a Colòmbia no es realitzen anàlisis psicològiques amb una fonamentació tècnic-científica ja que, aquest es fonamentaven en l'experiència de l'investigador.

-El segon cas va ser el dels homicidis nens en els Cañaduzales del Valle al 1995.
El cas va iniciar la seva investigació sota l'unitat d'homicidis amb el suport d'investigadors dels Estats Units, els quals van realitzar un perfil psicològic de l'autor dels homicidis per a orientar la investigació. Desafortunadament aquests investigadors van aplicar tècniques en forma experimental i per tal motiu no va quedar documentació del perfil realitzat.La tinent a càrrec va manifesta que no recorda els noms dels investigadors d'aquest país, ni la forma de com van arribar a assessorar la investigació.